Up in the air

He anat a veure Up in the air sense saber res més que el personatge interpretat per en George Clooney es dedica a fer connexions a la seva feina. Connexions? Què voldran dir amb això els que ens venen la pel·lícula? M’he negat a llegir cap crítica sobre el film per anar desinformada i deixar-me sorprendre pel que passaria per davant dels meus ulls durant aquells propers 120 minuts de pel·lícula. I m’ha sorprès! Sí, m’he quedat estorada davant la gran pantalla pensant que l’oratòria està de moda perquè l’home que ens fa riure anunciant la marca Nespresso es converteix en un orador poc convencional en el seu darrer treball.

En Ryan Bingham (George Clooney) és el millor en la seva feina: acomiadar gent. I de fet, és autor d’un best seller on narra com evitar dependències emocionals amb la resta de persones. Cada cop que va a fer un meeting a algun punt dels Estats Units comença amb la mateixa frase: “Què hi dus a la teva motxilla?” El personatge interpretat per en Clooney ens suggereix ficar a dins la bossa els coneguts, els amics i els familiars més propers. Un cop els tenim tots al sac ens demana si podem amb el pes que duem a l’esquena. La resposta és negativa. No podem suportar les exigències de quinze o vint persones per això, ens aconsella que trenquem llaços, com ha fet el seu personatge. Però, el més apassionant de la cinta és quan es dirigeix a les empreses on acomiada a la gent per dotzenes. Els treballadors reaccionen de mil maneres i ell sempre els hi diu: “Tothom que ha construït un imperi, algun cop ha passat per aquesta fase”. Amb aquesta sentència els hi ve a dir als nous exempleats que ara és hora de realitzar els seus somnis, que aquella feina que els impedia realitzar-se en el que realment els hi apassionava ja no és un lligam. Ara són lliures per reemprendre la seva veritable vocació.

Entre acomiadaments, somriures i mirades de l’atractiu rètor passen els cent vint minuts d’Up in the air i un es demana que com és possible que una mala notícia pugui convertir-se en una bona nova encara que només sigui per uns moments i, la resposta és una: el poder de la paraula.