L’orador Burke Ryan

Aquest Nadal passat vaig anar al cine portat de la mà de Jennifer Aninston a veure Loves happens. No vull dir que compartís butaca amb l’actriu de Friends que ha fet més sort en el món del setè art, la qual cosa, francament, no estaria gens malament.  Sinó que és una de les actrius que m’ajuden a escollir una pel·li de la cartellera en moments d’indecisió. Així que, vet aquí que  “anant a una pel·li de la Rachel de Friends”, el meu interès cap al film en qüestió va canviar  quan vaig descobrir que el seu protagonista era un orador i que molt possiblement l’oratòria seria la conductora argumental de la història d’amor entre l’orador Burke Ryan (Aaron Eckhart) i la florista Eloise Chandler (Jennifer Aninston).

L’orador és l’autor del llibre A-okay que parla sobre la via per superar la pèrdua d’un ésser estimat basant-se en la seva experiència personal, ja que la seva dona va morir en un accident de trànsit del que, a més, n’era el conductor. Burke Ryan, doncs, gràcies a l’èxit del seu llibre, viatja per tot els Estats Units fent conferències i tallers pràctics sobre el procés de dol.

La posada en escena d’aquestes conferències sempre és la mateixa: ell es queda a fora de la sala  fins que el presentador de l’acte li dóna pas. En el moment que entra comença a sonar una cançó que puja els ànims del públic. Després Ryan corre fins a l’escenari aixecant els braços  i saludant a tothom. En aquest publicitari esprint, l’espectador possiblement pensi “que americà”. En canvi, quan Ryan comença a parlar, vegi un orador ideal, potser, fins i tot massa. Té una oratòria d’acord amb els principis de la retòrica clàssica i amb els de les tècniques publicitàries i del màrqueting del nostre temps. Sense anar més lluny, al costat de la porta de l’auditori, sempre hi ha una estàtua del propi Ryan amb mida real fent el símbol d’ok anglosaxó: ajuntant el polze i l’índex i enlairant el cor, l’anular i el dit petit.

Durant els seus discursos, el nostre protagonista utilitza mètodes dialèctics molt directes per impressionar l’audiència. Es dirigeix sempre a persones concretes del públic per exemplificar el seus coneixements. Durant la pel·lícula el seu gran repte serà Walter. Un contratista de professió, que va perdre el seu fill i que a causa del seu dolor va deixar la seva professió i la seva dona el va abandonar. Walter assisteix al seminari de Ryan  perquè li ha recomanat la seva germana.  Ell, però, sempre es mostra contrari a participar-hi. Fins al punt, que en el moment de fer la inscripció decideix fer-se enrere, però amb “la mala sort” que topa amb el mateix Ryan que li pregunta per què no vol apuntar-s’hi. La història de Walter permetrà a Ryan posar-se a prova contínuament.         

Fins aquí, un petit tast però no l’últim, de l’oratòria de Burke Ryan. Preferim que de moment el pacient lector miri la pel·lícula o s’imagini quin gir i quin(s) inconvenient(s) tindrà l’oratòria de Burke. El mèrit de l’actuació de Aaron Ekhart és que el personatge de Burke Ryan permet desgranar i analitzar aspectes de l’oratòria d’un orador tipus que aniran evolucionant durant una setmana, el temps que representa que dura el curs que Ryan fa a Seattle, la seva ciutat i on va tenir lloc l’accident. Després d’aquests articles podrem valorar l’evolució de l’oratòria de Ryan, al llarg d’una setmana i com els dos fet claus de la història han condicionat l’éthos i el pàthos del conferenciant: l’enamorament amb Aninston, com ja es pot deduir pel mateix títol, i posteriorment, per reviure algunes circumstàncies de l’accident en la ciutat on es van produir els fets.