L’últim home que parlava català de Carles Casajuana

Francina Sánchez Chardi

L’últim home que parlava català és una novel·la cimentada sobre dos fets d’actualitat: el perill de les immobiliàries i el perill al que  estem sotmetent el català. La història s’obre amb un cas de mobbing immobiliari que fa fredar per continuar amb un novel·lista que imagina la mort de la llengua de Llull, tema no menys punxagut. A mesura que avances en la novel·la te n’adones que aquesta mort imaginària és potser més propera del que ens podríem arribar a imaginar. Carles Casajuana no s’allunya dels tòpics sinó que els posa tots a la graella, els toca, els cou, els fregeix, els bull… no hi ha respostes per un tema que obre tantes ferides i on els sentiments dels qui estimen la seva llengua estan en joc. Només hi ha preguntes, qüestions que ens ajuden a reflexionar sobre la importància (o no) de mantenir viva una llengua. En un món d’injustícies, hi ha res més important que defensar l’autenticitat?