Aeroports turbulents

 Aquests darrers dies s’ha publicat al diari francès Le Figaro un informe segons el qual l’organització terrorista Al Qaeda té preparat un nou tipus d’explosiu per atemptar als aeroports. Es tracta d’una bomba amb forma de supositori que s’introdueix a dins del cos i que s’activa mitjançant un mòbil. El que és preocupant de la notícia és que amb aquest mètode els terroristes evitarien ser detectats pels arcs de seguretat dels aeroports. L’organització de Bin Laden s’hauria inspirat en les persones que intenten transportar cocaïna dins del seu propi cos. Tot plegat ens fa qüestionar l’eficàcia de les mesures de seguretat dels aeroports arran dels atemptats de l’11-S.

Temps enrere emprendre un viatge era una tasca més senzilla. Tenir la maleta feta amb temps, els bitllets a mà i anar amb antelació per facturar era suficient per controlar els nervis que produeix un viatge, ja siguin per l’emoció o senzillament perquè tot plegat surti bé. En canvi, des dels malaurats atemptats contra les Torres Bessones tot és més complicat pel fet que has de vigilar de no portar res que pugui ser considerat apte per cometre un atemptat. El més llampant i absurd d’aquestes mesures, com ja saben,  és que no pots dur ni una ampolla d’aigua. El problema és que les llistes tancades no funcionen i que és difícil posar portes al camp. El delinqüent sempre va per davant de la llei i el viatger sempre n’és l’autèntic perjudicat.

Si ens fixem en el cas de Barcelona, les dificultats per agafar un avió no fan més que aguditzar-se. Les instal·lacions de l’aeroport han crescut substancialment perquè es vol fer un aeroport de primera classe amb la quimera que en el futur no haguem d’anar a Madrid per fer vols transoceànics. Vist ara en perspectiva el trànsit aeroportuari al Prat ha canviat des de tres punts de vista en l’última dècada: l’aparició de les companyies de Low Cost, el reforçament dels controls de seguretat i la construcció de la Terminal 1. Doncs bé, aquests tres canvis han provocat algunes millores, però sobretot més complicacions per al viatger, ja que ha de calcular la mida de la maleta i el seu contingut fins a l’últim moment i l’ha de portar més lluny. 

En definitiva, que no té sentit que agafar un avió sigui tan molest. Serveix de poc millorar les instal·lacions del Prat, fer noves pistes i posar més autobusos que hi duguin si després a l’arc de seguretat quedes pres de les arbitrarietats d’uns senyors amb la seguretat com a pretext.