Sant Jordi i la senyera

CANT DE LA SENYERA Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que volei! Contemplem-la en sa dolça majestat! Oh bandera catalana!, nostre cor t’és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del [...]

Sant Jordi i la llengua catalana

<

Retolació en valencià a l'estació d'Alfafar

Falsia

1 f. Qualitat de qui afecta sentiments que no té, de la persona falsa. 2 f. Acte o paraula propi d’una persona falsa.

Embarbollar-se

1 v. intr. pron. Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s’embarbolla. 2 tr. pron. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t’embarbolles!

Eloqüent

1 adj. Que té el talent de la paraula, que parla amb facilitat i eficàcia per a delectar, commoure, i especialment persuadir els oients. Un orador eloqüent. 2 adj. Un discurs eloqüent. Una mirada, un gest, eloqüent.

Elocució

f. Manera d’articular els sons. Tria i col·locació dels mots amb els quals hom expressa els pensaments

Facúndia

f. Elocució fàcil i abundant.

Facècia

f. Allò que hom diu o fa per divertir fent riure.

Empeltar

* Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.). Amb el seu posat empeltava tristesa a tots els que l’envoltaven. * Intr. pron. [LC] Convivint amb ella, s’ha empeltat del gust per la música clàssica.

Next Page »